Per què és necessària una intervenció específica?
PILAR / Cèlia Atset
La invisibilització és també una forma de violència estructural. Els serveis estem preparats per atendre un 90% d’homes, motiu pel que estem profundament masculinitzats tant metodològica com estructuralment: no hi ha espais de seguretat per a dones (no mixtes).
L’obsessió de les dones que viuen al carrer es trobar espais segurs i quan arriben als recursos per a persones sense llar es tornen a trobar amb espais on fonamentalment hi ha homes. Aquest fet pot crear malestars específics on sense voler-ho reproduïm hostilitats. A més, rebre un acompanyament intensiu i continuat i recuperar xarxes socials són els factors protectors més valorats per elles[1]. Aquestes necessitats, que es donen en serveis masculinitzats i saturats, sovint queden diluïdes entre la voràgine de la quotidianitat per falta de professionals específics i de temps.
[1] Mujeres Sinhogar de la ciudad de Barcelona: resiliencia y trabajo social. Mireia Díaz Farré 2014